i espero
fa dies que no sé quants dies fa... fa mesos que es així. fa mesos que m'estic dient demá... i espero, i espero, i espero... vivint amb res. treballant per no res, i un dia com si res morir-me de no res...espero despullant l'horitzó per al meu goig, per la meva pena, pel día i per la nit només que torni ell... ell... i fa també mesos que l'estar així em fa tant mal... creure d'esser finalment dement sembra un bon principi. estic molt cansat de viure de mentida, de viure un present que només és ombra d'un passat. no és per a mi jugar així amb la vida, no és per a mi estar aquí, no és per a mi fingir i sentirme l'anima tan morta.
